Sobre el tancament de la piscina coberta de Tàrrega

Des de l’inici de la pandèmia, i el conseqüent tancament d’espais públics per les directrius de les autoritats sanitàries, i d’obligat compliment, s’han vist afectades moltes de les activitats esportives i, mes concretament, la piscina coberta.

El funcionament de la piscina coberta es va paralitzar durant la primera fase del confinament. Això, en el cas de la piscina coberta de Tàrrega, va suposar també la reestructuració del personal que hi treballa. Per tant, durant el confinament, cap persona en va poder fer ús. Igual a Tàrrega, que a la resta del país.

Amb l’avançament de les fases, que possibilitaven la reobertura, ens trobem dues problemàtiques:

La primera és que l’empresa gestora veu difícil d’obrir en les actuals condicions i, també, perquè és coneixedora de la necessitat que s’executin les reformes projectades per l’Ajuntament.

I va optar per aportar a l’Ajuntament dos informes: un de riscos laborals, que bàsicament afecta els seus treballadors, i d’aplicació única al gestor de la piscina; i, un altre, d’un tècnic que bàsicament diu que en les actuals condicions no es pot obrir, sense executar el projecte pendent. Aquest com a obra principal té la instal·lació d’una nova deshumidificadora.

No contradirem aquest informe, però és evidentment de part, i per tant, el regidor d’Esports va actuar adequadament quan el va fer validar per l’empresa redactora del projecte de l’Ajuntament, que via e-mail, donava per bo l’informe presentat pel gestor.

La segona és respondre i explicar per què no estan fetes les obres de la piscina. Al nostre criteri avui ja podrien estar fetes o almenys licitades, per fer l’obra a l’estiu que implica menys perjudici pels usuaris.

A finals de l’anterior legislatura, el projecte ja estava redactat i aprovat, distribuït en diferents fases. Tots els grups municipals estaven al corrent de la problemàtica, la necessitat i la urgència de la seva execució.

El que trobem inadequat és que l’equip de govern en paralitzés la licitació. Aquest és el retret que el nostre grup va fer en el darrer plenari, ningú podíem saber veure’ns abocats a aquesta pandèmia que ho ha paralitzat tot.

Però un projecte aprovat i, a punt de licitar, no tenia per què demorar-se tant a licitar. I quan un no té resposta ni explicacions coherents per donar, busca altres responsables: l’anterior equip de govern.

Doncs bé, ens expliquem, per què no es va fer l’obra pressupostada el 2018 i finançada, en gran part, amb un ajut de la Diputació de Lleida, en el marc del Pla d’Inversió Local 2018.

Quan vam confeccionar el pressupost de 2018, el cost de l’obra era estimatiu, ja que el projecte no estava acabat de redactar. Tampoc el finançament el teníem clar, perquè els informes pericials previs encarregats deien clarament que: la mala situació de l’equipament era una part pel desgast dels anys i, per tant el propietari n’havia d’assumir el cost; però també afirmava que ho era per la manca d’un manteniment adequat per part del gestor.

Com a responsables del diner públic, creiem que vam actuar correctament en demanar al gestor que assumís també la seva responsabilitat. La negociació va ser llarga, amb demandes per part de l’empresa a l’Ajuntament que van haver-se d’anar gestionant per arribar al punt d’encontre desitjat, almenys per part de l’equip de govern.

Els mesos anaven passant, i vam haver d’ajornar per al 2019 la inversió de la piscina. Va ser aleshores quan vam canviar el destí de la subvenció de la Diputació, perquè ens permetria dotar-nos del projecte definitiu, havent acordat que el gestor assumiria el cost que li pertocava (aproximadament el 25%), i també, resoltes altres qüestions amb el gestor que estaven sobre la taula, com és el preu carril/hora que es cobra al Club Natació.

Coneixíem també que la Diputació per al 2019 trauria un altre programa d’ajut a la inversió pels ajuntaments. I és així com es va confeccionar el pressupost de 2019, amb la partida d’inversió a la piscina, finançat amb l’ajut de la Diputació i l’aportació del gestor. Així ho pot comprovar qui vulgui, consultant els pressupostos de Tàrrega de 2019.

El canvi de partida va permetre que l’obra de la plaça Major pogués realitzar-se amb un menor cost i justificar a temps la inversió. Alhora, es va finalitzar el projecte de la piscina.

Trobem inadequat que l’actual govern municipal, que és coneixedor d’aquest tema, alegrement acusi a l’anterior govern de fer la plaça Major perquè venien eleccions. El canvi de partida va permetre al 2018 executar la plaça Major amb el menor cost possible.

Realitzada una fase de la piscina, la resta es va retardar uns mesos. Però avui la paralització de la licitació del govern i, també els mesos de confinament, han fet que es decidís (bàsicament per la petició del gestor) tancar la piscina. Aquesta decisió comporta, que entre el confinament i la realització de les obres, es tanqui més d’un any.

Cal asseure’s, escoltar i parlar, posar-se al lloc dels afectats, consultar l’opinió de l’oposició, buscar solucions, que n’hi ha, i finalment prendre decisions, no abans. Lamentablement aquesta no és la pràctica habitual de l’actual govern.

Lamentem l’actual situació del Club Natació de Tàrrega, grups escolars i tots els usuaris particulars afectats pel tancament de la piscina coberta. És per això que continuarem col·laborant per trobar solucions.

[Article publicat a la Nova Tàrrega del 31 de juliol de 2020]

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *